Sou capaços d'imitar una coreografia musical o d'inventar-ne una? Tria una cançó en català i graveu un videoclip. Pengeu-lo a youtube i envia'ns l'enllaç. Premiarem el millor videoclip!

CONCERT DEL CORRELLENGUA

XXXVII Curs Eivissenc de Cultura‏

Activitat reconeguda per la UIB amb 1 crèdit de lliure configuració.
Sol·licitat a l'ICE un crèdit de formació permanent al professorat.
*Les persones interessades s'han d'inscriure prèviament a l'IEE.

MANIFEST DEL CORRELLENGUA

LLENGUA CATALANA: L’ALEGRIA DE COMPARTIR

La llengua constitueix el principal tret d’identitat de totes les persones que parlam català. Vivim en una societat complexa, dinàmica, plural i diversa. La composició de la nostra societat ha canviat de manera radical durant els últims anys. Ens hem desenvolupat econòmicament i el turisme constitueix el centre de la nostra activitat industrial. Aquest fet ha comportat que la nostra societat s’hagi diversificat. Avui, juntament amb els eivissencs i eivissenques que ho són de generacions i generacions, comptam amb eivissencs i eivissenques que han arribat a l’illa fa poc, o que tot just hi acaben d’arribar. Vénen d’arreu del món, a la recerca d’una vida millor. I es disposen a construir, colze amb colze, l’Eivissa del futur.

Quin element podem compartir, entre tots i totes, que ens agermani, que ens ajunti en una sola comunitat, ben cohesionada? Evidentment, el nostre primer tret d’identitat, que és la llengua catalana. Per ser eivissenc, per ser eivissenca, la cosa fonamental és la voluntat. És eivissenc tothom qui vol ser-ho. I Eivissa l’acull amb els braços oberts. I una de les conseqüències més immediates, més clares, de ser eivissenc és adoptar la llengua catalana. Per una part de nosaltres, el català és la llengua pròpia, la que hem après dels nostres pares i ells varen aprendre dels seus, dels nostres avis. Per molta gent que viu a Eivissa, emperò, el català no els ve dels ancestres, sinó que es tracta d’una llengua adoptada, apresa.

Adoptar una llengua nova, sentimentalment, és fer-la teua, que faci part de tu, dels teus sentiments, dels teus pensaments més profunds. Adoptar una llengua nova és també incorporar un nou instrument, una nova eina, al bagatge propi. Certament, tenir nous instruments de comunicació sempre obre un món nou d’oportunitats.

Compartir el català no serveix només per fer nous eivissencs, que ja seria molt; ni, senzillament, per obrir la ment de milers de persones a una nova cultura, que també tendria el seu valor: compartir el català serveix per mostrar clarament a tothom que volem que siguin dels nostres, i que nosaltres volem ser dels seus. Serveix, al cap i a la fi, per fer una Eivissa de persones iguals en oportunitats, que compartim tots els nostres béns públics. I, no ho hem d’oblidar mai, un dels primers béns públics que té qualsevol societat és la seua llengua.

Per això el Correllengua us convida a compartir la llengua. Compartir la llengua, fer-la nostra i vostra, tant si la tenim com a primera com si l’hem apresa en segon o en tercer lloc, constitueix una de les activitats més plaents, més divertides i més joioses que pot fer l’espècie humana. Les societats que no comparteixen la llengua s’anquilosen i s’avorreixen. Compartir la llengua contribueix a la salut, al benestar i a l’alegria. Afegiu-vos al Correllengua per compartir la llengua.

Llarga vida i plaer i joia, a través de la llengua catalana!

Eivissa, octubre-novembre de 2011

PROGRAMA DE PADRINS LINGÜÍSTICS

Estimats professors/es de l’IES Sa Colomina,

Des de la Comissió de Normalització Lingüística volem informar-vos de l’inici del programa de padrins lingüístics.

Com bé sabeu, l’arribada d’alumnat nouvingut és constant al nostre centre. Per això, volem iniciar una experiència que ja es du a terme a altres centres i que ha obtingut resultats molt interessants.

QUÈ ÉS? A QUI VA ADREÇAT?

El programa de padrins lingüístics consisteix a adjudicar voluntaris lingüístics a l’alumnat acabat d’arribar, o que ja du un temps al nostre centre i encara no s’ha integrat satisfactòriament amb els seus companys.

QUI POT SER PADRÍ LINGÜÍSTIC?

Qualsevol alumne catalanoparlant, company de l’aula ordinària que aculli i acompanyi amb dedicació especial l’alumne nouvingut.

QUÈ FA?

Els padrins, mitjançant un contracte, es comprometen a parlar a l’alumne nouvingut sempre en català, a fer-li entendre què demana el professorat, i en general, a ajudar aquestos alumnes en la seva integració al centre.

QUANT DURA?

Aquest programa s’anirà revisant periòdicament, i en principi tindria una duració trimestral que es podria prolongar si fos necessari.

QUINS PROFESSORS HI COL·LABOREN?

El tutor i tot l’equip educatiu del grup on hi són els alumnes nouvinguts i els seus padrins, s’encarregarien  de supervisar la feina del padrí lingüístic, que com a compensació, rebria un diploma en finalitzar la seva tasca i igualment podria pujar nota en les assignatures que els diferents departaments didàctics consideressin oportú.

En qualsevol cas, els diferents membres de la Comissió de Normalització Lingüística ja us informaríem personalment dels alumnes que inicien aquesta experiència.

Agraïm la vostra col·laboració.

26 d'octubre, EL CATALÀ EN L'ENSENYAMENT

Amb motiu del 25è aniversari de l´aprovació de la Llei de Normalització Lingüística a les Illes Balears, l´Institut d´Estudis Eivissencs ha organtizat dues taules redones: el dimecres, 26 d´octubre, El català en l´ensenyament, i el dijous 27, El català en la societat.

El Parlament de les Illes Balears va aprovar el 29 d´abril de 1986, per unanimitat, la La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Aquesta llei, fruit del consens entre tots els partits, va néixer uns objectius fonamentals: fer efectiu l´ús progressiu i normal de la llengua catalana en l´àmbit oficial i administratiu; assegurar el coneixement  i l´ús progressiu del català com a llengua vehicular en l´àmbit de l´ensenyament; fomentar l´ús de la llengua catalana en tots els mitjans de comunicació social i crear la consciència social sobre la importància del coneixement i l´ús de la llengua catalana per tots els ciutadans.

Amb aquestes jornades, a les que s´ha convidat representants de diversos àmbits (professorat, FAPA, sanitat, CAEB, Consell Escolar Insular, Delegació d´Educació) l´IEE vol fer balanç de les mesures portades a terme al llarg d´aquests 25 anys.

 

Les taules redones se celebraran al Club Diario, a les 20h.